En el buit tot succeix,tot
hi cap,tot es configura. En el buit s’acull la matèria i és ell el que li dóna
el sentit, la forma i la funció. Tot es situa, s’apreta o s’expandeix, i no hi
és. I en el no ser recau la grandesa, doncs no existeix i en canvi en ell tot
succeix. Sense ell res seria, tot ho omple, ho envolta, ho conté, ho
uneix,... en aquest espai de buidor tot succeix més enllà de la matèria, del
gest, de la paraula,... Sense nom, sense forma, sense tacte, sense olor, sense
color,...
Tot és, tot ho és.
No hay comentarios:
Publicar un comentario