miércoles, 28 de julio de 2010
Exposición de Miquel Barceló en Barcelona
MIQUEL BARCELÓ-LA SOLITUDE ORGANISATIVE
Una de la exposiciones que es necesario ver este año en las cercanias de Barcelona , es la de Miquel Barceló en el Caixa Forum con entrada gratuita. Aquí se expone un gran número de obras de Barceló que se completa con la exposición paralela en el centro de arte Santa Mónica hasta el 26 de setiembre del 2010.
La controvertida obra de Barceló te puede gustar o no ,pero no te deja indiferente. Destaca la utilización de los materiales y las texturas para conseguir obras en volumen, utilizando colores pastel, naturales y de la tierra. Personalmente conecto con piezas puntuales de su obra, que consiguen grados elevados de expresión interna donde destaca el tratamiento del color y la utilización de nuevos materiales para conseguir texturas nuevas. En general, pero (según mi opinión), más allá de la calidad artística y reconocimiento mundial, es una obra que me transmite cierta angustia, caos y destrucción ;que trata el tema de la muerte, la descomposición y la impermanencia desde un punto oscuro y caòtico.
Una importante oportunidad para ver de cerca el arte actual más reconocido.
Una de la exposiciones que es necesario ver este año en las cercanias de Barcelona , es la de Miquel Barceló en el Caixa Forum con entrada gratuita. Aquí se expone un gran número de obras de Barceló que se completa con la exposición paralela en el centro de arte Santa Mónica hasta el 26 de setiembre del 2010.
La controvertida obra de Barceló te puede gustar o no ,pero no te deja indiferente. Destaca la utilización de los materiales y las texturas para conseguir obras en volumen, utilizando colores pastel, naturales y de la tierra. Personalmente conecto con piezas puntuales de su obra, que consiguen grados elevados de expresión interna donde destaca el tratamiento del color y la utilización de nuevos materiales para conseguir texturas nuevas. En general, pero (según mi opinión), más allá de la calidad artística y reconocimiento mundial, es una obra que me transmite cierta angustia, caos y destrucción ;que trata el tema de la muerte, la descomposición y la impermanencia desde un punto oscuro y caòtico.
Saludos a todos!Después de mucho tiempo de no actualitzar el blog por problemas tecnicos, vuelvo a poder hacerlo. Mi intención es poder ir mostrando obra tanto de escultura como de pintura, así com0 escritos ,actividades artísticas, pensamientos, recomendaciones,...
Espero podamos compartir momentos interesantes
Un ABRAZO!
sábado, 4 de julio de 2009
TEXTES
AIRES:
Aire suau, aire intens acaronant la pell; doblegant la branca; fent palès la curvatura de la matèria i de l’univers. On la línea recta i l’angle esdevenen rigidesa i construcció artificial. Esdevé limitació, frontera i espai tancat.
La curvatura es torna forma, bellesa, vida, oportunitat, un més enllà. La vida és curva, la natura és curva.
Deixeu-vos ondular per l’espai, descobrint cada corba, cada moviment. Convideu-vos a descubrir les ondulacions de les formes en el moviment intern de l’estàtica externa.
Essències:
Vivim un moment en què la matèria i l'objecte esdevenen un objectiu per a molts; on l'intangible esdevé oblit o inexistent. On prima el superficial per damunt del profund, el caduc sobre el permanent. Un món de contradiccions que juga a intentar d'aturar el temps i nega la impermanència de tot objecte i de tota existència .
"Essències" vol ser una invitació, un viatge cap allò que és intangible i que configura l'objecte i li dóna vida. Un viatge cap a les relacions i les emocions entre l´home com espècie i la natura. Un intent de palpar allò que sovint ens costa explicar i que no podem contenir ni retenir, però que dóna força a tot el que ens envolta. Un crit, un pensament, una força, un gest...
Un cant a la senzillesa de la vida, a la subtil imperfecció del moment.
Un ball entre la subtilesa i la contundència.
Mirà endins , cada cop intentava anar més endins, fins que va descobrir que res era el que semblava . Descobrí que res restava quiet i que fins i tot allò més estàtic contenia un univers en constant transformació. Un moviment estranyament imperceptible , degut potser a la brevetat del temps del que el seu petit cos disposava per percebre. Fou conscient aleshores del valor del seu temps i respirà profundament mentre sentia que tot ell madurava “lentament” com el fruit que penja de l'arbre mentre espera el moment de caure i tornar a la terra per tancar o reiniciar el cicle.
La relativitat de l’espai , del temps , del moviment fins i tot d’ell mateix .
Mentre mirava i vivia “estàticament” aquell moment.
El replec , el plè i el buit. El moviment d’allò aparentment imperceptible. Allò que sembla però no és , i allò que és en el més profund .Una mirada cap a l’interior d’un mateix i de l’entorn . Un retrobament amb la veritable buidor de la matèria , amb l’essència , amb la senzillesa i la simplicitat del no res i del tot.
Una invitació o un desig o potser tan sols un moment, un instant ,un lloc.
Aire suau, aire intens acaronant la pell; doblegant la branca; fent palès la curvatura de la matèria i de l’univers. On la línea recta i l’angle esdevenen rigidesa i construcció artificial. Esdevé limitació, frontera i espai tancat.
La curvatura es torna forma, bellesa, vida, oportunitat, un més enllà. La vida és curva, la natura és curva.
Deixeu-vos ondular per l’espai, descobrint cada corba, cada moviment. Convideu-vos a descubrir les ondulacions de les formes en el moviment intern de l’estàtica externa.
Essències:
Vivim un moment en què la matèria i l'objecte esdevenen un objectiu per a molts; on l'intangible esdevé oblit o inexistent. On prima el superficial per damunt del profund, el caduc sobre el permanent. Un món de contradiccions que juga a intentar d'aturar el temps i nega la impermanència de tot objecte i de tota existència .
"Essències" vol ser una invitació, un viatge cap allò que és intangible i que configura l'objecte i li dóna vida. Un viatge cap a les relacions i les emocions entre l´home com espècie i la natura. Un intent de palpar allò que sovint ens costa explicar i que no podem contenir ni retenir, però que dóna força a tot el que ens envolta. Un crit, un pensament, una força, un gest...
Un cant a la senzillesa de la vida, a la subtil imperfecció del moment.
Un ball entre la subtilesa i la contundència.
Mirà endins , cada cop intentava anar més endins, fins que va descobrir que res era el que semblava . Descobrí que res restava quiet i que fins i tot allò més estàtic contenia un univers en constant transformació. Un moviment estranyament imperceptible , degut potser a la brevetat del temps del que el seu petit cos disposava per percebre. Fou conscient aleshores del valor del seu temps i respirà profundament mentre sentia que tot ell madurava “lentament” com el fruit que penja de l'arbre mentre espera el moment de caure i tornar a la terra per tancar o reiniciar el cicle.
La relativitat de l’espai , del temps , del moviment fins i tot d’ell mateix .
Mentre mirava i vivia “estàticament” aquell moment.
El replec , el plè i el buit. El moviment d’allò aparentment imperceptible. Allò que sembla però no és , i allò que és en el més profund .Una mirada cap a l’interior d’un mateix i de l’entorn . Un retrobament amb la veritable buidor de la matèria , amb l’essència , amb la senzillesa i la simplicitat del no res i del tot.
Una invitació o un desig o potser tan sols un moment, un instant ,un lloc.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)