sábado, 4 de julio de 2009

TEXTES

AIRES:
Aire suau, aire intens acaronant la pell; doblegant la branca; fent palès la curvatura de la matèria i de l’univers. On la línea recta i l’angle esdevenen rigidesa i construcció artificial. Esdevé limitació, frontera i espai tancat.
La curvatura es torna forma, bellesa, vida, oportunitat, un més enllà. La vida és curva, la natura és curva.
Deixeu-vos ondular per l’espai, descobrint cada corba, cada moviment. Convideu-vos a descubrir les ondulacions de les formes en el moviment intern de l’estàtica externa.




Essències:
Vivim un moment en què la matèria i l'objecte esdevenen un objectiu per a molts; on l'intangible esdevé oblit o inexistent. On prima el superficial per damunt del profund, el caduc sobre el permanent. Un món de contradiccions que juga a intentar d'aturar el temps i nega la impermanència de tot objecte i de tota existència .
"Essències" vol ser una invitació, un viatge cap allò que és intangible i que configura l'objecte i li dóna vida. Un viatge cap a les relacions i les emocions entre l´home com espècie i la natura. Un intent de palpar allò que sovint ens costa explicar i que no podem contenir ni retenir, però que dóna força a tot el que ens envolta. Un crit, un pensament, una força, un gest...
Un cant a la senzillesa de la vida, a la subtil imperfecció del moment.
Un ball entre la subtilesa i la contundència.



Mirà endins , cada cop intentava anar més endins, fins que va descobrir que res era el que semblava . Descobrí que res restava quiet i que fins i tot allò més estàtic contenia un univers en constant transformació. Un moviment estranyament imperceptible , degut potser a la brevetat del temps del que el seu petit cos disposava per percebre. Fou conscient aleshores del valor del seu temps i respirà profundament mentre sentia que tot ell madurava “lentament” com el fruit que penja de l'arbre mentre espera el moment de caure i tornar a la terra per tancar o reiniciar el cicle.
La relativitat de l’espai , del temps , del moviment fins i tot d’ell mateix .
Mentre mirava i vivia “estàticament” aquell moment.
El replec , el plè i el buit. El moviment d’allò aparentment imperceptible. Allò que sembla però no és , i allò que és en el més profund .Una mirada cap a l’interior d’un mateix i de l’entorn . Un retrobament amb la veritable buidor de la matèria , amb l’essència , amb la senzillesa i la simplicitat del no res i del tot.
Una invitació o un desig o potser tan sols un moment, un instant ,un lloc.

ESSÈNCIES-2007



















































AIRES-2008





























LIMITS